GR-176, assaig general

El cap de setmana 16 i 17 d'abril, a només 3 caps de setmana del gran dia, vam anar a fer un assaig general del que podria ser una aproximació al Trailwalker.
Decidim fer 80 km en dos dies, uns 40 i 40, i buscant, buscant, trobem el GR-176 que té 80 km i a més a més és circular, tot perfecte!
Organitzar el tema per dormir ja és una mica més difícil, perquè era imprescindible poder anar a dormir a una fonda on hi hagués un bar amb tele per poder veure el partit del Barça!
Vam començar a caminar a Sant Joan de Montdarn fins a Cornet, on hi vam arribar després de 12 hores i vam trucar a un taxi perquè ens portés a Avinyó, on ja teníem la Fonda de ca la Maria reservada. Ens dutxem i cap al bar a sopar, a veure el partit i a dormir que l'endemà torno tocar matinar per continuar la ruta. A les 7h del matí ens ve a recollir el mateix taxista i ens torna a on ens va venir a buscar el dissabte, i sant tornem-hi! a continuar caminant fins a Sant Joan de Montdarn de nou.
Aquesta ruta també se li diu la ruta de les 20 ermites, perquè al llarg del camí et vas trobant les diferents ermites. El més maco de tot, però va ser el paissatge. La veritat és que fer-lo ara a la primavera té un encant especial perquè s'anaven alternant els diferents camps verds del blat, amb els grocs de la colza, i el groc de l'espigol... i ens va fer un sol molt maco! La nit anterior havia estat plovent, suposem, perquè el dissabte al matí estava tota l'herba humida i vam acabar amb els peus una mica xops, però de seguida es van eixugar!
El millor de tot, a part d'aconseguir fer els 80 km en dos dies, havent dormint unes 6 hores, va ser que els vam acabar molt dignes! No vam acabar destrossats, arrossegant-nos fins al cotxe, amb el què ens va motivar a veure més assequibles els 100 km!
Al llarg dels 80 km vam haver de creuar més d'un riu descalços i vam descobrir que posar els peus en aigua freda ens anava molt bé per regenerar-nos una mica del xup-xup de tant caminar, amb el què vam tenir la idea de què hem de comprar palanganes pel dia del Trailwalker i així quan arribem als punts de control podrem posar els peus amb aigua freda!

Ara a descansar el què ens queda, a menjar bé i a agafar forces pel gran dia!!!!

Què passarà....

El puig Basegoda

El passat dia 3 d'abril, l'endemà d'haver fet la pràctica de ioga solidària, cansats uns mica de què les últimes sortides fossin bàsicament a anar a fer km on no hi havia gaire desnivell, ens venia de gust (3 contra 1), em sap greu Carlos, anar a fer un cim. Uns amics de la Sílvia, la Montse i el Jaume, van ser els nostres guies, (així també ens asseguràvem que aquesta vegada no ens perdríem..., tot i que al final no ens en vam salvar del tot...), i ens van dir d'anar a fer el puig Basegoda.
Aquest cim està a l'alta Garrotxa i la veritat és que el dia ens va acompanyar molt i l'ascensció, tot i ser durilla, va valdre la pena! Pel camí vam haver de creuar al riu uns quants cops i algú va decidir refrescar-se una mica, oi? Quan ja faltava poc per arribar a dalt, havíem d'agafar un camí però no vam agafar el bo! Vam seguir unes marques roses que ens portàvem al precipici! Sí, sí, algun graciós... Vam haver d'anar un tros a través fins que ja vam trobar el camí bo, i d'aquí a continuar pujant fins arribar a una mini ferrata que ens va portar al cim! Des d'aquí vam poder veure tots els pirineus nevats... (fins on la boirina però, ens va deixar...). Aquí vam recuperar una mica les forces, el Carlos va aprofitar per penjar un "meravellós missatge al seu Facebook!, això era la revenja de portar-lo a fer un cim... i apa-li, mitja volta!
I per voltes les que va fer el Jaume de l'equip! Pobre, va relliscar i va fer una tombarella i unes quantes croquetes... per sort tot va quedar en un ensurt i en unes quantes rescades a les cames... Després d'això venir una tartera que alguns vam disfrutar més que d'altres, i ja després vam enllaçar amb una pista fins al cotxe. Ara tocava baixar tot el què havíem pujat de manera que molta estona era una pista amb molta pendent on en alguns trossos vam fer-los corrent i la veritat és que va molt bé! (això forma part d'un dels consells de l'entrenament, no us penseu que encara ens hem trastocat més i haguem decidit de fer el Trailwalker corrent...)
Sort que el dia ja allarga perquè vam arribar a Sadernes, on havíem començat a caminar i al cap de poquet ja es va fer de nit...
Ara a fer uns quants estiraments i cap a casa!

No se quants km vam arribar a fer, però si que sé que vam fer uns 1000 m de desnivell postitiu i uns 1000 m més de desnivell negatiu, amb el què fan uns 2000 m de desnivell acumulat!
Ho vam aconseguir i vam arribar bé, així que podem estar mooooooolt contents del nostre progrés!

Ara a veure la propera que ens espera..., perquè a més el compte enrera ja ha començat!

Pràctica de ioga solidària

Gràcies a unes molt bones amigues i amics vam organitzar una pràctica de ioga solidària per tal de recaudar fons. La pràctica la vam fer oberta a tots els nivells de manera que tant si havies practicat abans com si era la primera vegada eres benvingut i l'experiència és que va ser molt maca! Fa molts anys que practico ioga i ho considero la meva droga sana però mai havia practicat pensant que tot allò anava destinat a una bona causa, per poder ajudar a terceres persones i personalment vaig sortir de la práctica molt feliç...
Vam fer una práctica de 2h i es respirava una energia molt maca a la classe...
Des d'aquí, tot l'equip volem tornar a agraïr a totes aquelles persones que hi van particpar, tant les que van poder venir a practicar con les que tot hi no poder venir també van voler participar en la causa, perquè entre tots vam poder reunir 180€!!
Moltes gràcies a tots perquè sabem que el dies de la cursa la vostra energia també estarà amb nosaltres donant-nos tot el suport psicològic que necessitarem!!!!

OM SHANTI

Circular per l'embassament de Foix

El passat diumenge 27 de març, tot i que el Carlos ens va fer el salt anant al festival de cinema de Málaga els altres 3 no ens podíem quedar a casa! els peus ens demanaven anar a fer km, així q tot i que la previsió meteorològica era que segurament plouria tampoc ens va tirar endarrera, perquè a més, tampoc sabem amb quin temps ens trobarem els dies 7-8 de maig així que... a caminar!
Vam anar a fer una circular que passa per l'embassament de Foix. Vam començar i acabar a Vilanova i la Geltrú i vam passar pel parc natural del Garraf i el què va començar amb un dia plujós i amb boira quan vam començar a caminar els núvols ja estaven marxant i al final vam poder gaudir d'un sol esplèndid!
Tot i que portàvem un mapa de la zona i havíem imprès unes indicacions no podíem trencar la nostra tradició i per variar... ens vam haver de perdre!
Hi havia un tros que sorties del parc i anaves a parar a una carretera i havíem de caminar un trosset de res i ja empalmàvem amb la presa de l'embassament i ens tornavem a endinsar al parc, però vam agafar la carretera en direcció contrària i vingui caminar pel costadet... i entre nosaltres anàvem dient, que estrany tanta estona per aquí... fins que al final ens vam trobar un ciclista parat i li vam preguntar i ens va indicar que efectivament anàvem en direcció oposada! Doncs res, mitja volta que no ha estat res! (abans la carretera feia baixada, de manera que ara a pujar-la!), i en total vam fer uns 4 km de més!
El què havia de ser una ruta de 31 km es va convertir en una de 35 km, però tot i perdre'ns vam cumplir i vam acabar la fita del dia!

Transèquia

El diumenge 20 de març es va celebrar la 27ena edició de la Transèquia que és una marxa popular que va des de Balsareny a Manresa seguint la sèquia que es va construir entre el 1339-1383. Degut a la sequera que hi havia en el moment es va decidir portar aigua a través d'un canal artificial des de Balsareny al parc de l'Agulla de Manresa, i el 1985 es va organitzar per primera vegada aquesta marxa en homenatge a totes les persones que la van construir.
El recorregut és de 26 km totalment plans i excepte alguns trams que es veuen les carreteres el recorregut és molt maco i la veritat és que em va sorprendre molt!
Jo, la Meri, m'hi vaig apuntar perquè el meu germà, la Cristina i uns amics seus del país vasc anaven a fer-la i així jo continuava amb l'entrenament! (la resta de l'equip no podien o van preferir descansar...), però al ser tant plana em vaig animar a fer-la!
Ens ho vam passar molt bé, i només en alguns moments va ser una mica pesat perquè hi havia molta gent i en general el camí era estret però tenia la tranquilitat que aquesta vegada no estava cronometrada!!! i això fa mooooooooooolt!!!!
Vaig fer-la bé, i hi havia moments que pensava, ostres, és la meitat de la setmana passada! això no és res! però que coi! 26 km són 26 km!
Al final a fer uns quants estiraments i a dinar!!!!!!!

Una altra prova superada!!!!!!!!! Objectiu aconseguit!

Marxa dels Castells de la Segarra

Diumenge, 13 de Març de 2011

La Meri i jo participem a la nostra primera marxa de resistència, amb l´objectiu d´entrenar-nos pel Trailwalker!!
Haviem de fer 54km en 12h!!!
El dia va començar mooooolt d´hora! Ens vem llevar a les 4h45 del matí a Igualada, i cap a quarts de 6 marxavem direcció Guissona on havíem de recollir el dorsal abans de les 7 del matí.
Vam començar seguint la marabunta de gent (2000 persones!!), així que al principi anàvem a poc a poc, però a la que es va anar diluint la cua vam apretar el ritme i a les 9h.30 arribàvem al primer avituallament. Aquí gairebé no vam reposar, només el temps d´agafar una mica de coca i xocolata i a seguir caminant. Vam continuar a molt bon ritme i a les 12h ja havíem fet 24 km (2n avituallament). Aquí sí que vam descansar una mica més, vam canviar-nos els mitjons, i vam fer alguns estiraments. La següent tirada va ser bastant matadora, ja que intentàvem seguir al mateix ritme, però el desgast muscular de les cames ja es notava, i jo començava a notar alguna butllofa als peus!! La veritat, és el que el terreny era molt pla, i tot hi que pot semblar que és millor que el camí sigui pla que no que hi hagi més desnivells, crec que no és veritat! Si sempre és pla, el moviment de les cames és sempre igual, i hi ha moments que necessites canviar-lo!

A les 14.30h arribàvem a Cervera (mortes), i aquí necessitàvem recuperar forces de veritat! Reposar una mica, airejar els peus, estirar els músculs, menjar una mica i .... en el meu cas... posar-me els COMPIDS!!
A les 15.05 vam tornar a arrencar, i a mi la veritat és que em va costar força tornar a possar les cames en marxa, però bueno, vaig caminar una mica més lenta i ho vaig aconseguir.
En l´últim avituallament, quan només faltàvem 5 km per acabar, ens vam envalentonar, i no vam parar gens, perquè... com que ja acabàvem... doncs vam tirar milles, i crec que aquí vam fallar.
Bé, jo (la Meri), sí que vaig fer uns minutets d'estiraments, però això, minutets, i la conclusió que en vam treure és que s'ha de descansar un mínim d'uns 15 minuts perquè sinó el cos no es recupera...
A mi em feien molt mal els genolls, i no podia deixar de pensar... osti, vols dir que podrem amb el Trailwalker? Jo ara no podria fer 50km més! La veritat és que em vaig torturar bastant pensant en el Trailwalker. (moooooooooolt et vas torturar psicològicament!) I la Meri, estava fresca com una rosa (no cal que digui que em feia una mica de ràbia, je je). Així que ella va anar tirant i jo vaig anar una mica més lenta.
(això que anava fresca com una rosa no és veritat perquè jo tenia la inglea dreta que em tibava de valent però si que vaig notar a moments, que com més caminava més enregia tenia, era com si se'm carreguessin les piles! suposo que les endorfines que anava generant em donaven gasolina!!!)
Però... finalment, vam tenir la gran recompensa... la Meri en 11h24 min i jo en 11h 29 min vam arribar de nou a Guissona!!
MISSIÓ COMPLERTA!! i tot hi que vam acabar MORTES!, l'endemà quasi que no vam tenir agulletes!!! SORPRENENT!!!!!!!!!!!

De Mura a Monistrol de Montserrat

El passat diumenge 6 de març vam fer un tram de la ruta dels 3 Monts que segurament serà més o menys igual que els últims trams del Trailwalker.
Aquesta vegada sí que hi erem els 4 però a més també ens van acompanyar uns valents!, el Robert i la Cristina!
Ens vam trobar a Monistrol de Montserrat, i per segona vegada vam decidir trobar-nos a l'estació de tren pensant que seria un lloc fàcil de trobar, i per la nostra sorpresa, ens va tornar costar trobar-nos!
Des d'allà vam anar amb un cotxe fins a Mura i d'allà vam començar a caminar.
La veritat és que la ruta ens va sorprendre molt gratament, perquè era una zona que desconeixíem i el paisatge val molt la pena. Vam veure unes cases empotrades a una bauma, vam caminar per dins d'un bosc molt frondós, vam tenir vistes dels pirineus, i pocs km abans d'arribar vam passar per dues urbanitzacions que van trencar una mica l'encant, però per sort, l'ultima part va tornar a ser de muntanya amb les vistes de Montserrat al davant, i així ens vam quedar amb bon gust de boca.

Vam fer un total d'uns 25 km aproximadament i un desnivell acumulat total d'uns 651 m, però per sorpresa nostra, que ens pensàvem que l'excursió seria força planera, no va ser així! Hi ha trams que sí, però hi van haver un parell de pujadetes que tela! i anàvem pensant, això quan portem uns 80km pot ser criminal, però com que ara també ja sabem el què ens espera també ens podem motivar pensant que ja queda poc...

Total, que ho vam tornar a aconseguir!

Sembla que l'entrenament personal es va notant i les sortides a terreny també van donant el seu fruit! Mica en mica anem fent km a la vegada que el compte enrera ja ha començat! Ja queden menys de dos mesos... quins nervis!

Sortida nocturna

Hi vaig anar en representació de l'equip perquè la resta ja tenia compromisos però no podia deixar escapar l'portunitat de poder caminar de nit.
Una companya de feina em va dir que la nit del 19-20 de febrer anaven de Terrassa al Monestir de Montserrat amb la flama del Canigó, amb un total de 26 km, i va ser dir-m'ho i no vaig dubtar ni un segon en dir-li que m'hi apuntava!
Vam sortir a les 12h de la nit del dissabte al diumenge i la veritat per no haver caminat mai de nit em va agradar molt l'experiència. Tenia por que se'm fes pesat i llarg, però no va ser així!
El millor era que hi la nit anterior havia sigut lluna plena i podríem gaudir de la seva llum però no vam tenir sort ja que durant tot el dissabte va estar plovent i el cel estava ben ennuvolat. Hi va haver un tros que fins hi tot vam enganxar pluja, però per sort va ser poca estona, i després vam trobar boira baixa, però totes aquestes condicions no van suposar un impediment per poder arribar a Monistrol de Montserrat ja de dia. Allà ens vam trobar amb més gent que havia matinat per fer l'ascenció al Monestir i allà ens esperava el remate final! Vam pujar pel camí de l'aigua que és ben empinat, però es va fent mica en mica, però quan vaig veure aquelles escales... allò sí que era una tortura! Escales d'aquelles tan dretes i desiguals que no et deixen agafar un ritme, però... ho vam superar!!
Després de caminar durant unes 7.5h i fer uns 1450 m de desnivell total acumulat vam arribar al Monestir de Montserrat!
Ara tocava esmorzar per recuperar forces i anar a comprar mató d'aquell tant bo que fan per allà...

Resultat final, primera excursió nocturna superada!

El diumenge va ser una mica dur, perquè l'objectiu era no dormir fins al vespre perquè sinó a la nit no tindria son, i el dilluns va ser com si tingués jet lag, però diuen q "Sarna con gusto no pica", no?

2ª sortida al terreny

El dia 6 de febrer vam sortir a fer la 2a sortida al terreny, i aquesta vegada, sí que hi vam ser tots! La idea era fer el primer tram del trailwalker perque és on hi ha el desnivell més fort i així temptegem el terreny i a al vegada veiem com el nostre cos respon. La veritat és que el temps ens va acompanyar molt perquè feia un sol esplèndid i amb tota la pendent que vam fer vam passar calor i tot, però va valdre la pena!
Vam fer 11 kms de pujada fent un desnivell de 800 m des de Santa Maria de Palau Tordera i la veritat és q vam arribar molt bé! Vam aprofitar per recuperar les forces perdudes alimentant-nos una miqueta i agafant forces per fer mitja volta i tornar a Santa Maria de Palautordera. Però el camí de baixada no va ser tant fàcil com ens pensàvem...
I és que dos excursions que fem i dos dies que ens perdem!!!! (això ho hem de millorar i mooooooooooolt, perque com ens perdem al km 80 em sembla que ja ens podem donar per perduts...) Total, que aquest dia portàvem gps, però tampoc l'anavem mirant cada vegada perque ens quedaríem sense bateria. Per sort, com que havia estat plovent uns dies abans, al camí havíem anant passant uns tolls, i de cop, de baixada en el moment de creuar un toll, a mi no em sonava de res! Ostres, els hi vaig comentar, crec que abans no hem passat per aquí! Llavors vam encendre el gps i efectivament vam poder veure com no estàvem on havíem d'estar, estàvem a un camí paral.lel per sota del què havíem de fer, de manera que gira cua i apa-li! amb forces i cap amunt de nou!!! (fent més fondo...!!)
Finalment vam trobar el trencall on ens havíem colat i ja vam agafar el camí correcte i cap a Santa Maria.
El més irònic és que quan vam arribar a dalt de tot, no vam acabar de pujar al cim del Sui , que ja el teníem allà mateix, perque vam pensar que pujar i baixar-lo seria massa estona i se'ns faria de nit, i al final, se'ns va fer de nit de totes maneres!! Però, com que el dia del Trailwalker també haurem de caminar de nit doncs així anem practicant...
Ja ho diuen que "No hay mal que por bien no venga"...

Total, que vam fer uns 27 km i vam acabar bé!
Excursió superada!

ICE AGE !! y La pesada de la Cámara

Amigos y amigas…os aviso, ya no me podéis decir eso de…. “Pero que pesada con la cámara” “Todavía no estás?” “Total, para no mirarlas más!!”

Porque os responderé: “oye, que quizá esta foto gana algún premio!!”, y eso lo podré decir porque… He ganado un Premio!! Nada más ni nada menos que el 1er Premio de Fotografía de la sección de Naturaleza del Centro Excursionista del Penedés (CEP), dotado con 200 Eurazos!!.

No hace falta que os diga que estoy súper contenta, y para celebrarlo que mejor que dar una parte del premio a nuestro super equipo? Así que la foto que veis aquí arriba participa con 100€ en el Trailwalker!!

Som l'òstia, sortim al diari!

Sí, senyors! Gràcies a la Meri sortim al diari digital anoiadiari·cat. Con un par. Ara estem en converses amb el New York Times, però ja veurem què fem, que no ens volem cremar...

Genial Meri!

Nos hemos despistado, pero los donativos siguen!

Nos hemos despistado un poco esta semana y se nos ha acumulado el trabajo. Hemos tenido siete donativos nuevos, gracias a los cuáles ya bordeamos los 500 euros! Estamos en 484,22 €. Muchísimas gracias a Carlos, Susana, Alicia (50 eurazos, con suegras así no hay quién se queje, un beso), Nuria, Heiko (22,22 € ??), Itziar y Nieves.

Un abrazo a tod@s!

1er Entrenament Conjunt!!

Ja feia dies que havíem decidit la data pel 1r entrenament al terreny, i tot i que els reis li van portar un cap de setmana sorpresa al Carlos pel mateix dia, els altres 3 no vam abandonar, no ens va servir d'excusa per no sortir a caminar! Sí que vam decidir canviar la ruta i anar més a prop i fer potser menys km, però al final creiem que vam fer uns 20 km.

La idea era fer una petita part (~15km) de la ruta dels 7 cims (ruta que surt de les Dous a Torrelles de Foix ). Aquesta ruta està marcada amb fites verdes i blanques, o si més no, hauria d’estar marcada. De fet, marques n’hi havia, però mooolt poques… el que vol dir que… -VEM FER MÉS VOLTES QUE UN VENTILADOR!!!

Aquesta sortida ens va servir també per aprendre a llegir els mapes i a anar agafant orientació, perquè podríem dir que ens vam perdre una mica i per això vam acabar fent més km del compte! però el més important és que no va suposar cap problema per aguantar-los!

Podríem dir que les fites que buscàvem no les acabàvem de trobar, i quan més les necessitàvem, com per exemple en una cruïlla, allà no hi havia res...

Així que podríem resumir el 1r entrenament al terreny com una cursa d'orientació per veure també com reaccionem entre nosaltres, i la veritat és que prou bé! No ens va causar cap discussió haver de posar-nos d'acord per escollir cap on anàvem!

Primera prova superada!!!

I en acabar, molt important: vam fer la nostra sessió d'estiraments. Ja tenim data per la 2a sortida, només falta acabar de decidir on anem i quants km farem.

Mentrestant, seguirem entrenant individualment al llarg de la setmana, ara ja no hi ha marxa enrere!!!

PS: Promeses per complir--> El Jaume va dir que si acaba el Trailwalker deixarà de fumar!! (Apa, ja ha quedat escrit!!!)

Todos queremos a Santa Elena Sgorbati

¡Y los 100 eurazos que ha dejado como donativo! Gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias, gracias! Nos dejó en estado de shock. Además, nos parece especialmente bonito, pues Elena es la responsable de Acción Humanitaria de Intermón Oxfam. Y de paso se lleva el récord al donativo más alto. ¿Se lo arrebatará alguien?

No nos olvidamos de Antonio y Raül. Muchísimas gracias también por sus donativos. Entre una cosa y otra nos hemos plantado en los 322 euros. ¡Vamos bien!

Esto va en serio, ya tenemos 177 euros

No es mucho todavía, pero ya hemos superado los 100 euros, que siempre hace ilusión. ¡Muchas gracias a Joel, Francesc, Rubén, Roser y Pepa!

Mención especial para Francesc que ha pulverizado el récord de donativo más alto, dejándolo en 50 euros. Plas, plas, plas.

El Listo nos publica una entrada en su web

El Listo, famoso dibujante del mundillo de los webcomic, ha publicado una entrada en su web hablando de nosotros y del trailwalker y nos ha hecho un dibujo bien guapo para que lo usemos en camisetas o lo que sea. De momento nos sirve para ponerlo aquí y que el blog gane color.


Tío, muchísimas gracias! Un detallazo, así no va a haber quién nos pare!

Primeros donativos

Valga esta entrada para agradecer muchísimooooo los primeros 5 donativos que hemos recibido. Muchas gracias a Carles, Edi, Xavier y Marisa por su colaboración. Y gracias también al anónimo, que es discreto, pero sabemos quién es.