lunes, 21 de marzo de 2011

Transèquia






El diumenge 20 de març es va celebrar la 27ena edició de la Transèquia que és una marxa popular que va des de Balsareny a Manresa seguint la sèquia que es va construir entre el 1339-1383. Degut a la sequera que hi havia en el moment es va decidir portar aigua a través d'un canal artificial des de Balsareny al parc de l'Agulla de Manresa, i el 1985 es va organitzar per primera vegada aquesta marxa en homenatge a totes les persones que la van construir.
El recorregut és de 26 km totalment plans i excepte alguns trams que es veuen les carreteres el recorregut és molt maco i la veritat és que em va sorprendre molt!
Jo, la Meri, m'hi vaig apuntar perquè el meu germà, la Cristina i uns amics seus del país vasc anaven a fer-la i així jo continuava amb l'entrenament! (la resta de l'equip no podien o van preferir descansar...), però al ser tant plana em vaig animar a fer-la!
Ens ho vam passar molt bé, i només en alguns moments va ser una mica pesat perquè hi havia molta gent i en general el camí era estret però tenia la tranquilitat que aquesta vegada no estava cronometrada!!! i això fa mooooooooooolt!!!!
Vaig fer-la bé, i hi havia moments que pensava, ostres, és la meitat de la setmana passada! això no és res! però que coi! 26 km són 26 km!
Al final a fer uns quants estiraments i a dinar!!!!!!!

Una altra prova superada!!!!!!!!! Objectiu aconseguit!

Marxa dels Castells de la Segarra






Diumenge, 13 de Març de 2011

La Meri i jo participem a la nostra primera marxa de resistència, amb l´objectiu d´entrenar-nos pel Trailwalker!!
Haviem de fer 54km en 12h!!!
El dia va començar mooooolt d´hora! Ens vem llevar a les 4h45 del matí a Igualada, i cap a quarts de 6 marxavem direcció Guissona on havíem de recollir el dorsal abans de les 7 del matí.
Vam començar seguint la marabunta de gent (2000 persones!!), així que al principi anàvem a poc a poc, però a la que es va anar diluint la cua vam apretar el ritme i a les 9h.30 arribàvem al primer avituallament. Aquí gairebé no vam reposar, només el temps d´agafar una mica de coca i xocolata i a seguir caminant. Vam continuar a molt bon ritme i a les 12h ja havíem fet 24 km (2n avituallament). Aquí sí que vam descansar una mica més, vam canviar-nos els mitjons, i vam fer alguns estiraments. La següent tirada va ser bastant matadora, ja que intentàvem seguir al mateix ritme, però el desgast muscular de les cames ja es notava, i jo començava a notar alguna butllofa als peus!! La veritat, és el que el terreny era molt pla, i tot hi que pot semblar que és millor que el camí sigui pla que no que hi hagi més desnivells, crec que no és veritat! Si sempre és pla, el moviment de les cames és sempre igual, i hi ha moments que necessites canviar-lo!

A les 14.30h arribàvem a Cervera (mortes), i aquí necessitàvem recuperar forces de veritat! Reposar una mica, airejar els peus, estirar els músculs, menjar una mica i .... en el meu cas... posar-me els COMPIDS!!
A les 15.05 vam tornar a arrencar, i a mi la veritat és que em va costar força tornar a possar les cames en marxa, però bueno, vaig caminar una mica més lenta i ho vaig aconseguir.
En l´últim avituallament, quan només faltàvem 5 km per acabar, ens vam envalentonar, i no vam parar gens, perquè... com que ja acabàvem... doncs vam tirar milles, i crec que aquí vam fallar.
Bé, jo (la Meri), sí que vaig fer uns minutets d'estiraments, però això, minutets, i la conclusió que en vam treure és que s'ha de descansar un mínim d'uns 15 minuts perquè sinó el cos no es recupera...
A mi em feien molt mal els genolls, i no podia deixar de pensar... osti, vols dir que podrem amb el Trailwalker? Jo ara no podria fer 50km més! La veritat és que em vaig torturar bastant pensant en el Trailwalker. (moooooooooolt et vas torturar psicològicament!) I la Meri, estava fresca com una rosa (no cal que digui que em feia una mica de ràbia, je je). Així que ella va anar tirant i jo vaig anar una mica més lenta.
(això que anava fresca com una rosa no és veritat perquè jo tenia la inglea dreta que em tibava de valent però si que vaig notar a moments, que com més caminava més enregia tenia, era com si se'm carreguessin les piles! suposo que les endorfines que anava generant em donaven gasolina!!!)
Però... finalment, vam tenir la gran recompensa... la Meri en 11h24 min i jo en 11h 29 min vam arribar de nou a Guissona!!
MISSIÓ COMPLERTA!! i tot hi que vam acabar MORTES!, l'endemà quasi que no vam tenir agulletes!!! SORPRENENT!!!!!!!!!!!

sábado, 12 de marzo de 2011

De Mura a Monistrol de Montserrat





El passat diumenge 6 de març vam fer un tram de la ruta dels 3 Monts que segurament serà més o menys igual que els últims trams del Trailwalker.
Aquesta vegada sí que hi erem els 4 però a més també ens van acompanyar uns valents!, el Robert i la Cristina!
Ens vam trobar a Monistrol de Montserrat, i per segona vegada vam decidir trobar-nos a l'estació de tren pensant que seria un lloc fàcil de trobar, i per la nostra sorpresa, ens va tornar costar trobar-nos!
Des d'allà vam anar amb un cotxe fins a Mura i d'allà vam començar a caminar.
La veritat és que la ruta ens va sorprendre molt gratament, perquè era una zona que desconeixíem i el paisatge val molt la pena. Vam veure unes cases empotrades a una bauma, vam caminar per dins d'un bosc molt frondós, vam tenir vistes dels pirineus, i pocs km abans d'arribar vam passar per dues urbanitzacions que van trencar una mica l'encant, però per sort, l'ultima part va tornar a ser de muntanya amb les vistes de Montserrat al davant, i així ens vam quedar amb bon gust de boca.

Vam fer un total d'uns 25 km aproximadament i un desnivell acumulat total d'uns 651 m, però per sorpresa nostra, que ens pensàvem que l'excursió seria força planera, no va ser així! Hi ha trams que sí, però hi van haver un parell de pujadetes que tela! i anàvem pensant, això quan portem uns 80km pot ser criminal, però com que ara també ja sabem el què ens espera també ens podem motivar pensant que ja queda poc...

Total, que ho vam tornar a aconseguir!

Sembla que l'entrenament personal es va notant i les sortides a terreny també van donant el seu fruit! Mica en mica anem fent km a la vegada que el compte enrera ja ha començat! Ja queden menys de dos mesos... quins nervis!

Sortida nocturna




Hi vaig anar en representació de l'equip perquè la resta ja tenia compromisos però no podia deixar escapar l'portunitat de poder caminar de nit.
Una companya de feina em va dir que la nit del 19-20 de febrer anaven de Terrassa al Monestir de Montserrat amb la flama del Canigó, amb un total de 26 km, i va ser dir-m'ho i no vaig dubtar ni un segon en dir-li que m'hi apuntava!
Vam sortir a les 12h de la nit del dissabte al diumenge i la veritat per no haver caminat mai de nit em va agradar molt l'experiència. Tenia por que se'm fes pesat i llarg, però no va ser així!
El millor era que hi la nit anterior havia sigut lluna plena i podríem gaudir de la seva llum però no vam tenir sort ja que durant tot el dissabte va estar plovent i el cel estava ben ennuvolat. Hi va haver un tros que fins hi tot vam enganxar pluja, però per sort va ser poca estona, i després vam trobar boira baixa, però totes aquestes condicions no van suposar un impediment per poder arribar a Monistrol de Montserrat ja de dia. Allà ens vam trobar amb més gent que havia matinat per fer l'ascenció al Monestir i allà ens esperava el remate final! Vam pujar pel camí de l'aigua que és ben empinat, però es va fent mica en mica, però quan vaig veure aquelles escales... allò sí que era una tortura! Escales d'aquelles tan dretes i desiguals que no et deixen agafar un ritme, però... ho vam superar!!
Després de caminar durant unes 7.5h i fer uns 1450 m de desnivell total acumulat vam arribar al Monestir de Montserrat!
Ara tocava esmorzar per recuperar forces i anar a comprar mató d'aquell tant bo que fan per allà...

Resultat final, primera excursió nocturna superada!

El diumenge va ser una mica dur, perquè l'objectiu era no dormir fins al vespre perquè sinó a la nit no tindria son, i el dilluns va ser com si tingués jet lag, però diuen q "Sarna con gusto no pica", no?

viernes, 11 de marzo de 2011

2ª sortida al terreny

El dia 6 de febrer vam sortir a fer la 2a sortida al terreny, i aquesta vegada, sí que hi vam ser tots! La idea era fer el primer tram del trailwalker perque és on hi ha el desnivell més fort i així temptegem el terreny i a al vegada veiem com el nostre cos respon. La veritat és que el temps ens va acompanyar molt perquè feia un sol esplèndid i amb tota la pendent que vam fer vam passar calor i tot, però va valdre la pena!
Vam fer 11 kms de pujada fent un desnivell de 800 m des de Santa Maria de Palau Tordera i la veritat és q vam arribar molt bé! Vam aprofitar per recuperar les forces perdudes alimentant-nos una miqueta i agafant forces per fer mitja volta i tornar a Santa Maria de Palautordera. Però el camí de baixada no va ser tant fàcil com ens pensàvem...
I és que dos excursions que fem i dos dies que ens perdem!!!! (això ho hem de millorar i mooooooooooolt, perque com ens perdem al km 80 em sembla que ja ens podem donar per perduts...) Total, que aquest dia portàvem gps, però tampoc l'anavem mirant cada vegada perque ens quedaríem sense bateria. Per sort, com que havia estat plovent uns dies abans, al camí havíem anant passant uns tolls, i de cop, de baixada en el moment de creuar un toll, a mi no em sonava de res! Ostres, els hi vaig comentar, crec que abans no hem passat per aquí! Llavors vam encendre el gps i efectivament vam poder veure com no estàvem on havíem d'estar, estàvem a un camí paral.lel per sota del què havíem de fer, de manera que gira cua i apa-li! amb forces i cap amunt de nou!!! (fent més fondo...!!)
Finalment vam trobar el trencall on ens havíem colat i ja vam agafar el camí correcte i cap a Santa Maria.
El més irònic és que quan vam arribar a dalt de tot, no vam acabar de pujar al cim del Sui , que ja el teníem allà mateix, perque vam pensar que pujar i baixar-lo seria massa estona i se'ns faria de nit, i al final, se'ns va fer de nit de totes maneres!! Però, com que el dia del Trailwalker també haurem de caminar de nit doncs així anem practicant...
Ja ho diuen que "No hay mal que por bien no venga"...

Total, que vam fer uns 27 km i vam acabar bé!
Excursió superada!