El passat dia 3 d'abril, l'endemà d'haver fet la pràctica de ioga solidària, cansats uns mica de què les últimes sortides fossin bàsicament a anar a fer km on no hi havia gaire desnivell, ens venia de gust (3 contra 1), em sap greu Carlos, anar a fer un cim. Uns amics de la Sílvia, la Montse i el Jaume, van ser els nostres guies, (així també ens asseguràvem que aquesta vegada no ens perdríem..., tot i que al final no ens en vam salvar del tot...), i ens van dir d'anar a fer el puig Basegoda.
Aquest cim està a l'alta Garrotxa i la veritat és que el dia ens va acompanyar molt i l'ascensció, tot i ser durilla, va valdre la pena! Pel camí vam haver de creuar al riu uns quants cops i algú va decidir refrescar-se una mica, oi? Quan ja faltava poc per arribar a dalt, havíem d'agafar un camí però no vam agafar el bo! Vam seguir unes marques roses que ens portàvem al precipici! Sí, sí, algun graciós... Vam haver d'anar un tros a través fins que ja vam trobar el camí bo, i d'aquí a continuar pujant fins arribar a una mini ferrata que ens va portar al cim! Des d'aquí vam poder veure tots els pirineus nevats... (fins on la boirina però, ens va deixar...). Aquí vam recuperar una mica les forces, el Carlos va aprofitar per penjar un "meravellós missatge al seu Facebook!, això era la revenja de portar-lo a fer un cim... i apa-li, mitja volta!
I per voltes les que va fer el Jaume de l'equip! Pobre, va relliscar i va fer una tombarella i unes quantes croquetes... per sort tot va quedar en un ensurt i en unes quantes rescades a les cames... Després d'això venir una tartera que alguns vam disfrutar més que d'altres, i ja després vam enllaçar amb una pista fins al cotxe. Ara tocava baixar tot el què havíem pujat de manera que molta estona era una pista amb molta pendent on en alguns trossos vam fer-los corrent i la veritat és que va molt bé! (això forma part d'un dels consells de l'entrenament, no us penseu que encara ens hem trastocat més i haguem decidit de fer el Trailwalker corrent...)
Sort que el dia ja allarga perquè vam arribar a Sadernes, on havíem començat a caminar i al cap de poquet ja es va fer de nit...
Ara a fer uns quants estiraments i cap a casa!
No se quants km vam arribar a fer, però si que sé que vam fer uns 1000 m de desnivell postitiu i uns 1000 m més de desnivell negatiu, amb el què fan uns 2000 m de desnivell acumulat!
Ho vam aconseguir i vam arribar bé, així que podem estar mooooooolt contents del nostre progrés!
Ara a veure la propera que ens espera..., perquè a més el compte enrera ja ha començat!
